Eros i Psique

Eros actuava sovint pel seu compte, disparant fletxes sense adonar-se de la perillositat dels seus actes. A més, complia les ordres d'Afrodita, la seva mare. Tot i així, l'amor també arribà a la divinitat i la seva història representa la unió perfecta entre ànima (Psique) i cos (Cupido).

Hi havia un rei i una reina que tenien tres filles; la més petita d'elles, Psique, era tan bella que els habitants del seu país la veneraven més que a la mateixa Afrodita. La deessa, gelosa, envià el seu fill Eros per castigar la jove fent que s'enamorés del més terrible dels monstres. Quan Eros va veure la noia va enamorar-se'n perdudament, i desobeí la seva mare. Féu creure el pare de Psique que havia de col·locar-la al cim d'un turó, on es casaria amb un monstre invisible; Eros ordenà al Zèfir que la portés al seu palau, on disposaria de tot el que desitgés amb la condició de no exigir explicacions sobre la identitat del seu marit invisible. A les nits s'unien a les fosques, i Psique s'enamorà d'Eros tot i desconèixer qui era aquell amb el qui jeia. 

Un dia, Psique visità les seves germanes que, geloses, la van convèncer d'estar vivint amb un terrible monstre ja que no es mostrava davant d'ella. La jove estava tan espantada que va decidir descobrir la identitat del seu marit mitjançant la il·luminació d'una llàntia mentre Eros dormia. Quan va veure qui era en realitat aquell noi, es va emocionar tant que va vessar una gota d'oli sobre la pell del déu; aquest, enfadat, s'allunyà de Psique i desapareixé. Ella el buscà desesperadament, i es va decidir per demanar ajuda a Afrodita. Quan aconseguí passar les tres proves que la malhumorada sogra li imposà, Psique va rebre de l'Olimp ambrosia, mitjançant la qual esdevingué immortal i visqué per tota l'eternitat amb el seu gran amor, Eros.