Com la majoria de divinitats clàssiques, Eros ens ha deixat una profunda empremta, donant origen a paraules com ara erotisme, eròtic..., totes relacionades amb el desig i la sexualitat.

Un jove poderós

Cupido, com probablement tots ja sabreu, fou el déu romà, en concret una versió del déu grec Eros, responsable de les passions dels homes. Fill de Venus, la deessa de l'amor i la bellesa, i Mart, déu de la guerra, se'l coneixia com un nen alat que duia un arc i dos tipus de fletxes: les d'or i les de plom. Les primeres t'embogien d'amor instantàniament, però les segones tenien l'efecte contrari. No cal dir que el poder de l'aparentment inofensiu jove no tenia límits, ja que despertava passions i podia provocar grans desgràcies a déus i homes. Mai us heu plantejat ser víctimes dels capritxosos impulsos del destí en patir un amor tempestuós, un amor no correspòs? Potser hauríem de substituir la paraula "destí" i referir-nos a l'amor de debò, l'amor de Cupido...

Estic "in albis" en veure que no tinc ni idea de com iniciar el bloc... No entenc absolutament res, no sé què he d'escriure o què he de fer... Tan sols sé que el meu objectiu és demostrar la influència del llatí en la nostra vida quotidiana, així com també la influència de la mitologia clàssica. Així doncs, inicio el bloc en el que Cupido, l'amoret, intentarà fer-nos estimar la Grècia i Roma clàssiques.