Eros en el món de la publicitat

   Dins el món de la publicitat, caldria esmentar una coneguda fragància de la firma Versace que ha près el nom de la nostra divinitat: EROS.

Eros, pel·lícula

      Eros és el títol d’una pel·lícula a esquetxos del 2004 que conté tres migmetratges sobre l’erotisme, la sensualitat i l’amor dirigits per Steven Soderbergh (Equilibrium), per Michelangelo Antonioni (Il fillo pericoloso delle cose) i finalment per Wong Kar Wai (The Hand). Eros va ser presentat el 2004 a la Selecció Oficial al Festival Internacional de Cinema de Venècia, així com al Festival Internacional de Cinema de Toronto.

   Sinopsi de l’episodi d’Antonioni: Toscana. Durant un viatge a la costa, una parella s’enfronta a una crisi matrimonial. L’aparició d’una misteriosa jove despertarà la passió del marit...

   Sinopsi de l’episodi de Soderbergh: Nova York, 1955. Un executiu estressat té somnis eròtics amb una dona que no pot identificar...

   Sinosi de l’episodi de Kar Wai: Hong Kong, 1963. Chang és un sastre que s’enamora de Hua la primera vegada que pren mesures del seu cos seductor. Al llarg dels anys li és fidel malgrat es tracti d’un amor no correspòs. La senyoreta Hua, per la seva banda, s’enfonta a temps dífícils. 

Les llàgrimes d'Eros

   Eros també es troba molt present en la nostra literatura, i n’és un exemple l’assaig de Georges Bataille, un escriptor francès del segle XX, en el qual es planteja una reflexió sobre la sexualitat. A continuació, un fragment de la sinopsi del llibre, extret de la pàgina web www.lecturalia.com:

   “El sentit d’aquest llibre”, aclareix l’autor en el Prefaci, “és, com a primer pas, el d’obrir la consciència a la identitat de l’orgasme (o petita mort) i de la mort definitiva.” Creiem poder afegir a aquesta definició una observació: tenim aquí un llibre que converteix el lector passiu en un espectador actiu, ja que dilata la seva percepció del pensament de l’autor mitjançant l’acció sensorial de la vista. Unides, paraula i imatge donen forma als fantasmes de la sexualitat i van revelant la perenne inquietud de l’Home, des dels temps més remots, davant els insondables enigmes del sexe, tan profunda i obscurament arrelats en la consciència de la pròpia mort.

Las flechas del amor

   Karina és una cantant i actriu espanyola que l'any 1971 va obtenir la segona posició a Eurovisió amb la cançó "En un mundo nuevo".

   M'agradaria que escoltéssiu una cançó de Karina anomenada "Las flechas del amor", en la qual es parla de l'enamorament i Cupido, la nostra divinitat. Així doncs, us deixo a continuació les dues primeres estrofes i desitjo que us agradi malgrat ja ser una cançó molt antiga.

"Al mirar el cielo azul a Cupido descubrí, 
disparaba con sus flechas pero el blanco ni le ví. 
Tal vez yo o tal vez tú, tal vez a ti te alcanzarán, 
pero ya te darás cuenta pues se clavan de verdad. 

Aquí está, viene ya tan feliz, 
con sus flechas de amor para tí, 
quizás también para mi, 
si también para mi."

Fantasia 1940, Disney

Fantasía és el tercer llargmetratge d’animació dels estudis Disney. Fou estrenat l’any 1940, i es tracta d’una pel·lícula experimental sense diàlegs que pretén acompanyar amb l’animació temes de música clàssica. Consta de vuit peces musicals que composen les set seqüències musicals. Per a molts autors i crítics es tracta d’una obra d’art d’un nou gènere.

La cinquena d’aquestes set seqüències il·lustra la Simfonia Pastoral de Beethoven. S’hi presenta una successió de déus i criatures de la mitologia clàssica, entre els quals hi trobem uns divertits amorets que gaudeixen emparellant una colla de centaures.

Representacions del mite d'Eros i Psique

Com la majoria de mites clàssics, Eros i Psique ha estat la font d'inspiració de molts artistes de diverses èpoques, que han volgut plasmar en les seves obres diversos moments de la bella història d'amor. 

Un conjunt escultòric de Canova ens mostra Cupido ajupit damunt de Psique, que es lliura a la divinitat en una suau abraçada. Els rostres estan visiblement a punt d'unir-se en un petó. François Gérard mostra Eros fent un petó al front a la jove, que s'abraça el ventre, nu. 

Psique

La paraula Psique en grec significava "ànima", és per això que en el mite anterior, Psique representa la personificació de l'ànima, aquell últim alè que exhala en morir l'ésser humà.
Psique ha originat paraules com ara psicologia, psicològic, psiquiàtric..., que pertanyen a l'àmbit de l'estudi del comportament dels individus.